Un Mercader italià a la Cort catalanoaragonesa : Luchino Scarampi / Maria Teresa Ferrer i Mallol, Carles Vela i Aulesa
Ferrer i Mallol, Maria Teresa


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 32 (2014-2015) , p. 301-478 (Història) 
Notes a peu de pàgina. Abstract en català i anglès.

Luchino Scarampi no fou un més dels molts mercaders italians establerts a la Corona d'Aragó, sinó que hi destaca com a mercader, banquer i diplomàtic al servei dels reis Joan I i Martí l'Humà, fi ns al punt que va esdevenir un dels principals creditors del rei i un personatge de primer ordre en els cercles de poder de la Corona. L'article aporta un ampli recull de documents, precedits per un estudi introductori que permet una primera aproximació a l'activitat d'aquest mercader d'Asti a la Corona d'Aragó, a Avinyó i a Gènova, en les facetes de mercader, banquer, ambaixador i polític.

La Protesta fiscal : un indicador de la cultura política popular en la Corona de Aragón (siglos XIII-XVI) / Albert Reixach Sala, Pere Verdés i Pijuan
Reixach i Sala, Albert


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 2 (2022) , p. 35-57
Exemplar dedicat a: "Culturas fiscales en la Europa Bajomedieval".

L'objectiu del present article és buscar punts de convergència entre l'estudi de la cultura política i el de la fiscalitat a fins de l'Edat mitjana, aprofitant la clara intersecció que es produeix entre tots dos camps a les ciutats de la Corona d'Aragó durant aquesta època. Per a això prenem com a referència d'anàlisi principal el discurs, tant pel que respecta al contingut com al context de producció/recepció, i el centrem en l'àmbit del que podríem denominar com a "cultura política popular", per oposició a l'elaborada per l'establishment local. Pretenem determinar si, a nivell fiscal, va existir un discurs alternatiu al de les elits que habitualment van regir els designis urbans, així com els responsables de la seva elaboració, els seus canals de difusió i les fonts per al seu estudi. També ens interessa establir els principals llocs comuns que poden identificar-se dins d'aquest discurs fiscal popular i, a través d'un exemple concret, comprovar l'existència de determinats conceptes o idees utilitzats tant per a justificar-lo com per a deslegitimar-lo.

"Era tingut e reputat per bon hom" : el proceso contra el mercader Luchino Scarampi en la curia de Aviñón a finales del siglo XIV / Esther Tello Hernández
Tello Hernández, Esther


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 40, núm. 2 (2022) , p. 193-211 (Varia) 
Exemplar dedicat a: "Culturas fiscales en la Europa Bajomedieval".

El propòsit d'aquest article és analitzar el procés que es va desenvolupar en la cúria pontifícia d'Avinyó contra el mercader d'Asti Luchino Scarampi. En un convuls any 1396, aquest financer de la monarquia aragonesa va ser acusat de sufragar les despeses de les companyies mercenàries apostades a Avinyó per a atacar el nord de la Corona d'Aragó. Tot sembla indicar que les incriminacions eren falses, però a instàncies de la reina Violant va començar un procés inquisitorial ordenat pel papa Benet XIII. A través de la rica documentació conservada en l'Arxiu Apostòlic Vaticà podem comprovar els fluxos d'informació que envoltaven a Scarampi, a la monarquia i al papat i les xarxes que tenia el financer a la ciutat d'Avinyó. Tot això en el marc d'una sèrie d'acusacions sobre corrupció i mala gestió del patrimoni real del qual Scarampi va ser un dels principals implicats.